En el moment que els membres d’un matrimoni o d’una parella de fet compren un immoble per meitats (sigui el seu domicili o no), poden pactar que en el cas que un dels dos mori, la seva meitat passi a ser propietat de l’altre cònjuge o membre de la parella de fet, encara que hi hagi un testament on deixi hereu a una altra persona (per exemple els fills). Aquest pacte es diu pacte de supervivència.

A més, aquest pacte comporta que qualsevol acte o acció que es vulgui fer sobre l’habitatge necessita la firma dels dos, i per tant, per exemple, un no pot vendre, donar, permutar,… la seva meitat a una tercera persona sense el consentiment de l’altre.

Aquest pacte de supervivència deixa de tenir efectes en cas de separació de fet (una altra problemàtica a afegir en les indicades en “Membres de la parella empadronats en domicilis diferents” ), separació judicial o divorci o en cas que una meitat s’adjudiqui a un tercer a causa d’un embargament.