En l’entrada anterior del blog “He de fer testament”?, ja parlàvem de la necessitat de fer testament quan hi ha fills menors per tal de regular amb qui viuran els fills si els pares falten, l’administració dels béns, les prohibicions, i altres. Però un altre dels temes que s’ha de tenir en compte alhora de fer testament quan es tenen fills menors de 14 anys o incapacitats és que aquests no poden fer testament. Per aquest motiu, el testador pot fer constar en el testament qui heretarà els béns que el fill rep, si el fill morís abans dels 14 anys o estigués incapacitat. Per dir-ho en paraules planeres, seria com si una mare fes un testament en nom del fill, però només en relació als béns que la mare li deixi al seu fill en el seu propi testament. No inclouria els béns que hagi rebut d’alguna altra persona.

Exemple: Una mare mor sense testament i els seus béns passen al seu únic fill que és menor de 14 anys. En posterioritat, aquest fill també mor (sense testament perquè és menor de 14 anys) i tots els seus béns (inclús els heretats de la mare) passen al pare del menor, del qual estava divorciada la mare. Segurament, la mare, si ho hagués previst, hagués volgut que passessin a algun membre de la seva família i no al pare del seu fill.

En situacions com aquesta de l’exemple, o quan són béns que sempre han estat de la família i que s’han heretat dels pares o avis, la voluntat és que si falta el fill propi no passin a l’altre progenitor, sinó a algun familiar de la mateixa branca (pares, germans, nebots,…).

Si s’hagués fet testament i s’hagués previst, els béns s’haguessin heretat per la persona escollida pel testador i no per a qui marca la llei.

Fer un testament no és fàcil, tot i que ho pot semblar. Hi ha molts aspectes a tenir en compte i cal un bon assessorament.