He de fer testament (I)?

És una pregunta molt habitual que em solen fer, i a la qual sempre responc que SÍ, especialment si hi ha fills menors d’edat, i encara més important és fer testament si hi ha hagut un divorci i hi ha fills comuns.

Un mateix pensa que si mort, ja hi haurà l’altre progenitor que cuidarà els fills menors i que ho solucionarà i gestionarà tot, i que s’hi confia plenament, però, i si moren els dos progenitors alhora? En un accident de trànsit, per exemple. Què passarà amb els fills menors? Hi ha uns mecanismes legals per determinar qui serà el tutor d’uns menors orfes de pare i mare, si els progenitors no ho han designat en vida, però és molt millor que siguin els propis progenitors, que coneixen els menors i tots els familiars, que determinin en el testament qui és la persona idònia per a la cura dels seus fills.

Un altre punt que em fa respondre que sí convé fer testament és l’administració dels béns rebuts pels fills menors en l’herència. Si no es fa testament, els béns dels fills menors seran gestionats per l’altre progenitor, encara que hagués existit un divorci o una separació de fet, o bé per la persona nomenada tutora, en cas que faltin els dos progenitors, fins que els fills compleixin els divuit anys. Normalment en els casos de progenitors divorciats o separats de fet, sol ser bastant normal que un no vulgui que l’altre progenitor, amb qui ja no conviu, sigui qui gestioni els béns que deixi als seus fills en herència i, fins i tot, que els seus fills (menors o majors d’edat) mai puguin transmetre aquests béns a la persona que havia estat la seva parella o cònjuge.
En el testament podem nomenar la persona que volem que administri i gestioni el béns que rebin els fills menors de l’herència, tant els béns com els deutes (hipoteques, préstecs,…); també podem fixar que l’administració vagi més enllà dels 18 anys del fill (18 anys és una edat complicada per tenir lliure accés al patrimoni rebut en herència); i es poden posar prohibicions de transmetre els béns a persones concretes, com a l’exparella o excònjuge del difunt, etc. Aquests extrems solen ser molt habituals en casos de divorci, també en matrimonis en que un dels dos és un mal administrador dels béns, com en herències d’avis cap a néts, etc.

És necessari fer un testament, i és necessari, per fer-lo complet i durador en el temps, fer moltes preguntes i preveure diferents situacions, algunes que no volem que passin i que ens resulten incòmodes, però que són possibles. I per això és important tenir un bon assessorament legal.