La llegítima és la quarta part de l’herència del difunt que obligatòriament han de rebre determinades persones.

Si un difunt mort sense fills, la llegítima la rebran els seus pares conjuntament, o el que visqui dels dos.

Si el difunt té fills, la llegítima obligatòriament ha d’anar pels fills en el seu conjunt. Si algun dels fills hagués mort sense descendents abans que el seu progenitor, la llegítima únicament es reparteix entre els fills vius del progenitor. Si el fill hagués mort amb descendents, la llegítima que li hagués correspost al fill la rebran els seus descendents conjuntament.

Exemple: Si el difunt tenia dos fills, la quarta part de l’herència es repartirà entre els seus fills, per tant, cadascun d’ells rebrà en concepte de llegítima una vuitena part de l’herència. Si un d’aquest fills hagués premort, i tingués dos fills, aquests rebrien conjuntament la vuitena part de l’herència que corresponia al seu progenitor.

La resta dels béns de l’herència, el testador la pot deixar a qui vulgui.

Només en casos molt taxats no es té dret a la llegítima: maltractament, privació de la pàtria potestat, manca continuada de relació familiar, sentència condemnatòria per delictes contra el testador o familiars o induir a fer o modificar un testament.

Si el difunt m’ha donat béns en vida, tinc dret a la llegítima? Depèn de com s’hagi fet la donació. Si en el moment de fer la donació, el que dóna fa constar que aquesta donació és a compte de la futura llegítima de la persona que rep la donació, aquests béns comptaran com a pagament de la llegítima.

Exemple: En el moment de la defunció d’un progenitor, si a un fill li toca una llegítima de 20.000,00 euros i en vida va rebre una donació a compte de la futura llegítima pel valor de 20.000,00 euros, aquest fill ja no podrà reclamar cap import; si el valor de la donació era de 10.000,00 euros podrà reclamar 10.000,00 euros de llegítima.

Si en el moment de fer la donació no es fa constar que és a compte de la llegítima, en el moment de la defunció del progenitor, aquest fill rebrà el mateix import que la resta dels fills. Per tant, aquest fill haurà rebut per la defunció el mateix que els seus germans, més el bé donat en vida del difunt.

Els progenitors no solen voler fer diferències amb els seus fills, però a vegades, en vida, han de donar diners a fills per ajudar-los i de paraula se sol dir “fill reps l’herència en vida, quan jo em mori ja hauràs cobrat la teva part”, però no ho deixen escrit i en el moment de la defunció del progenitor, aquest fill reclama la seva part com tots els altres fills. Això és fruit de discussions familiars i causant que moltes famílies es distanciïn a causa de l’herència.

Una bona gestió del patrimoni i de les disposicions de patrimoni (diners i/o béns) en vida i preveient la mort d’un mateix, poden evitar discussions dels fills. Un bon assessorament legal és fonamental quan es fa una acció patrimonial.