Els cònjuges davant un divorci o extinció de parella de fet es plantegen si han de canviar el testament que van fer a favor del seu cònjuge, perquè ara ja no volen que el seu excònjuge sigui hereu o legatari.

La resposta és no cal, però és recomanable.

A l’existir un divorci o una extinció de parella de fet, la llei presumeix que s’ha revocat el testament si queda clar que es va fer constar el cònjuge o parella de fet com hereu o legatari pel fet de ser cònjuge o parella de fet, i que si no hagués existit aquella relació mai l’hagués deixat com hereu o legatari. A més, el divorci també revoca el pacte de supervivència que s’hagués fet entre els cònjuges o membres de la parella de fet.

Ara bé, tot i aquesta presumpció, el recomanable és posar una clàusula de revocació de testaments i poders en el conveni de divorci i fer un testament nou.

Aquest nou testament, a part de no deixar hereu o legatari a l’excònjuge, també pot preveure que cap dels fills comuns transmeti, en vida o per defunció, els béns que se’ls hi deixen i es pot nomenar a un administrador dels béns perquè l’excònjuge no pugui disposar ni decidir sobre aquests béns mentre els fills siguin menors d’edat. Si no hi ha aquestes previsions i els fills heretessin, l’excònjuge no difunt seria l’encarregat d’administrar els béns heretats i, fins i tot, podria vendre’ls o gastar-se els diners de l’herència.

També és recomanable que els avis posin aquestes clàusules en els seus testaments, per si es donés el cas que acabessin heretant els néts per defunció del fill que s’ha divorciat o separat de fet de la seva parella.

En resum, tot i no ser necessari fer un testament nou en cas de divorci, és molt aconsellable fer-ne un amb prohibicions de transmissió i nomenament d’administrador.